Un moment indecís
laiasolacomas | 14 febrer 2014Ahir a la tarda quan vaig arribar de treure a passejar a la Gala, la meva gossa, vaig decidir que abans de fer deures em dutxaria perquè Aixa a les sis ja tindria els cabells secs per anar a entrenar i d’aquesta manera evitar haver-me’ls d’assecar amb el assecador ja que és una de les coses que mes odio en el món.
Vaig preparar-me les tovalloles i la roba interior perquè no m’agrada vestir-me al lavabo i, per tant, quan acabo de dutxar-me m’embolico la tovallola i vaig a la meva habitació a vestir-me. Ho vaig fer tot com de costum, vaig posar-me la música del mòbil, vaig encendre l’aigua calenta i quan estava a la temperatura que no em cremava ni estava massa freda vaig entrar a la banyera.
Quan estava acabant vaig escoltar que tocaven el timbre i al cap d’uns segons vaig escoltar la veu de l’Antonio, un amic del meu pare que venia a arreclar la calefacció. Tot seguit vaig sortir de la dutxa, em vaig embolicar el cabell amb la tovallola petita i em vaig eixugar el cos amb la gran. Segui escoltant la veu de l’Antonio i, per consegüent això volia dir que encara rondava per la casa. Quan vaig acabar de assecar-me i de fer tot allò que havia de fer abans de vestir-me: posar-me la crema a la cara, al cos, posar-me la roba interior, etc. No sabia que fer. No tenia roba neta per posar-me i aquell home seguia corrent amunt i avall pel passadís i la veritat es que no volia que em veiés o bé enroscada amb la tovallola i un monyo al cap o amb roba interior. Va ser un moment molt incòmode i indecís en el que se’m van passar moltes coses pel cap: crido a la meva mare? No perquè l’està ajudant, m’espero aquí fins que marxi? No perquè acabarà entrant la meva mare i deixant-me malament dient algun dels seus comentaris innecessaris.
I finalment vaig decidir posar-me la bata d’estar per casa i el texà que m’havia tret per anar ràpidament a la meva habitació i vestir-me. I així jo vaig fer, quan ja estava vestida vaig sortir de l’habitació amb tota tranquil·litat, com si tot aquell dilema mental no l’hagués tingut.
Laia
Laia, no sé si tu t’ho vas passar bé, però per al lector és una història ben divertida. Així que, gràcies.
Llàstima d’una bona revisió. Fixa’t: “Aixa a les sis” (“així”?), “el assecador” (“l’assecador”), “mes odio en el món” (“més odio” i no cal més), “encendre l’aigua calenta” (l’aigua no s’encén, s’engega), “arreclar” (“arreglar”), “Segui escoltant” (“Encara sentia” no és el mateix sentir que escoltar), “de assecar-me” (d’assecar-me”), “Quan vaig acabar de assecar-me i de fer tot allò que havia de fer abans de vestir-me: posar-me la crema a la cara, al cos, posar-me la roba interior, etc. No sabia que fer” (sembla que el punt sobra, no?), “la veritat es que no volia que em veiés” (“No volia que em veiés” simplement), “el texà que m’havia tret per anar ràpidament a la meva habitació i vestir-me” (però no eres a l’habitació? no deies que no t’agrada vestir-te al bany? aquí m’he perdut!, “I així jo vaig fer” (i així ho vaig fer), quan ja estava vestida” (pots dir simplement “Després, quan ja estava vestida…”), No sabia que fer (“no sabia què fer”)
Ja veus que li faltava una bona revisió per corregir errors i per ordenar l’escrit (no és prou clar i això malmet una història que prometia!)
No paris!
Josep Maria
Jajajaja l’Antonio, Viva papa!